«El llenguatge, en qualsevol moment de la seva existència, es presenta com una organització, com un sistema ó estructura: els elements lingüístics no tenen cap significació independentment de la seva relació amb el tot."

Saussure, 1878

 

La filologia és l'estudi dels textos i de les llengües antigues i modernes. El terme originalment significa amor -en grec, filo- d'aprendre i literatura -en grec, logia. El terme Filologia descriu també l'estudi d'una llengua juntament amb la seva literatura i els seus contextos històrics i culturals, els quals són indispensables per a una comprensió dels treballs literaris i altres textos culturals significatius. La filologia abarca l'estudi de la gramàtica, la retòrica, la història o la interpretació d'autors, així com les tradicions crítiques associades a una determinada llengua.

Avui en dia, la filologia tendeix a referir-se als estudis acadèmics associats a un idioma, agrupant àrees com la fonètica, la morfosintaxi, la dialectologia, la lingüística històrica, etc. en la part de llengua i els diversos períodes de la literatura corresponent.

Una branca de la Filologia és la lingüística històrica. Similituds entre el sànscrit i les llengües europees, foren observats primer en el segle XVIII i conduïts al descobriment del Protoindoeuropeu. L'interès de la filologia en els idiomes antics va conduir a l'estudi de quins eren en el segle XIX els idiomes "exòtics" per la llum que podrien aportar en els problemes per entendre els orígens dels textos més antics.

La Filologia també inclou anàlisis de textos, l'anomenada crítica textual, que intenta reconstruir el text original perdut que serveix de model a còpies manuscrites posteriors. Per a aconseguir-ho, es basa en els errors de transmissió, en les variants locals i en l'anàlisi exhaustiva tant del text com del seu suport per establir l'arbre genealògic de l'obra. Aquesta branca és el que s'entén com a filologia als països francòfons, que prefereixen usar altres termes per a la resta de disciplines lingüístiques.

 

(...) In fieri.

 

FILÒLEGS CATALANS A WIKIPEDIA

Antoni Maria Badia i Margarit
Pau Berga
Glòria Bordons
Josep Maria de Casacuberta i Roger
Joan Coromines i Vigneaux
Pompeu Fabra i Poch
Samuel Gili Gaya
Ignasi González i Llubera
Antoni Griera i Gaja
Joan Palomba
Jordi Mir i Parache
Josep Maria Solà-Solé
Pere Marcet i Salom
Joan Martí i Castell
Jordi Moners i Sinyol
Enric Moreu-Rey
Lluís Nicolau d'Olwer
Lluís Pastre
Xavier Pericay Hosta
Modest Prats i Domingo
Josep Maria Raduà
Rafael Caria
Martí de Riquer i Morera
Xavier Romeu i Juvé
Jordi Rubió i Balaguer
Lluís Segalà i Estalella
Toni Strubell i Trueta
Miquel Ventura
Mariàngela Vilallonga Vives

 

© Copyright MM Filolegs.com 2007

 



 

www.poesiacatalana.com
www.llenguacatalana.com
www.literaturacatalana.com
www.llati.net