inici


"Ben scrit, 6plau"

Dues filòlogues de les Illes presenten una proposta normativa per regular l'ús del català en els missatges escrits per mòbil

Carol Biosca
BARCELONA

Estalviar caràcters i guanyar rapidesa en l'enviament de missatges, però no a qualsevol preu. Aquestes són les tres premisses en què s'han basat les filòlogues Caterina Canyelles i Margalida Cunill, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), per elaborar una proposta normativa sobre l'ús del català en els missatges de telèfon mòbil a la vista de la proliferació que ha experimentat aquest nou mètode de comunicació, sobretot entre la gent jove, i la inexistència d'un sistematització que unifiqui el ventall de procediments emprats.
"Vam constatar que hi ha moltíssima gent que utilitza aquest tipus de missatges per comunicar-se -explica Canyelles-, però el fet que, per exemple entre els joves, la majoria de vegades no s'utilitzi cap criteri per abreujar les paraules d'una manera o d'una altra fa molt difícil la intercomunicació fora del grup".
L'objectiu d'aquestes dues filòlogues era, per tant, elaborar una proposta que pogués ser útil per a tot l'àmbit lingüístic dels Països Catalans i per a tota mena d'usuaris. Una proposta que fixés unes regles generals vàlides per a tots els casos, que anés més enllà dels vocabularis que circulen actualment i que permetés "respectar la llengua i ser pràctic".
En aquesta proposta, que estan acabant d'ultimar i per a la qual ja han rebut una oferta editorial, hi ha una sèrie de normes recomanades que serien d'obligat compliment, unes altres que es podrien utilitzar en casos excepcionals de falta d'espai -tenint en compte que l'espai permet un màxim de 160 caràcters- i un tercer bloc d'abreviacions "prohibides", indica Canyelles. Entre les que es recomanen, hi ha l'ús de la q per substituir la qu, la k en lloc de ca; la pèrdua de la vocal en els pronoms febles i de la e quan va seguida de dues consonants. Per exemple, la frase "estic massa cansat" quedaria escrita al mòbil "stic mssa knsat".

MANTENIR LA 'R' FINAL
La normativa manté la doble s i la doble r, tot i que en el cas de la paraula massa, apunta Canyelles, van considerar inicialment que pogués "caure" una s en ser una paraula "d'ús molt probable". Finalment, però, han decidir mantenir les dues esses també en aquest cas després de sotmetre-ho a consulta amb els usaris a Prada, de la mateixa manera que la r final dels verbs, que en principi sospesaven que pogués quedar eliminada en aquesta mena de missatges escrits, ara recomanen que només s'obviï "en casos de necessitat per falta d'espai" un cop els parlants valencians els van fer observar que la pronuncien.
Per tal de respectar al màxim l'ortografia catalana, la ll mai és substituïble per una y i tampoc per una l, i la ny sempre s'escriu amb les dues lletres. Els quions, els apòstrofs i els accents s'eliminen. Entre les abreviatures que destaquen per la seva originalitat figuren la utilització de nombres per substituir síl·labes: os3 (per ostres), d1 (en lloc d'adéu, 6plau (sisplau) o 9 pn 6 per no ho pensis.
Les dues filòlogues estan encara acabant de perfilar alguns termes per tenir el material a punt el proper 10 de setembre, quan han de presentar la proposta a l'editorial Ara Llibres, que s'ha interessat pel projecte. Han escollit una paraula de cada dialecte com a exemple que volen que es difongui entre els usuaris de tot el territori: gra6 (com diuen gràcies a les Balears), b7 (el beset valencià) i qz (coseta pronunciada cuseta pels catalans).


 Avui, 29/08/2004

 

© Copyright filolegs.com 2004

 

www.filolegs.com
www.poesiacatalana.com
www.literaturacatalana.com
www.llenguacatalana.com